dilluns, 4 de març del 2019

Cuento: EL MIRLO Y SU NIDO


Todos los días me despertaba el canto de un pájaro.

Era un canto precioso.

¿Dónde estaba ese maravilloso pájaro?

¿Cómo era?  Seguro, pensaba yo, que será de muchos colores.

Y yo buscaba y buscaba pero no lo veía. 

Y seguí disfrutando de su canto.

Cada día salía al jardín.  Quería ver al pájaro que cantaba esa maravillosa melodía.

Y, de pronto, le vi!

No era, rojo, ni verde, ni azul.  Era de colores muy sencillos, negro, gris y con el pico amarillo y rojo.  Era un mirlo.
¡Qué sorpresa!  La maravillosa melodía la cantaba un pájaro negro y gris!
Era un pájaro libre.   Apenas se le veía.  Se oía su melodía.


Una mañana descubrí que el mirlo volaba de un lado a otro sin parar.

Se paró un momento.  Estaba afilando su pico en una piedra del jardín.
Miré y descubrí que estaba construyendo un nido.  Un nido para su futura familia.
Volaba con hierbas, palitos, hojas en su pico para construir la casa.
Sus hijos necesitaban un lugar para vivir.
Una mañana descubrí que el mirlo volaba de un lado a otro sin parar.
Se paró un momento.  Estaba afilando su pico en una piedra del jardín.
Miré y descubrí que estaba construyendo un nido.  Un nido para su futura familia.
Volaba con hierbas, palitos, hojas en su pico para construir la casa.
Sus hijos necesitaban un lugar para vivir.

NO!

Me romperá el seto. ¿Por qué no se va a otro lado?


Seguro que hay lugares mejores. ¿Por qué aquí?

Pero el pájaro siguió con su trabajo.

Terminó el nido.

Cuidó de sus hijos.

Todos los días traía comida para ellos en su pico.

Les enseñó a volar.

Volaron libres en cuanto aprendieron a hacerlo.

Pensé en todas las personas que buscan un rincón para vivir.

Buscan construir un rincón para su familia.
Pensé que tenían derecho a su rincón.
Pensé que mi rincón también era suyo.
Pensé que su trabajo y esfuerzo, también alegraban mi vida.
Que su canto, era también mi canto.
El nido se vació y volaron libres.

 

 

MI AMIGO JAIRO: Introducción


Cuento corto basado en mi experiencia de unos cortos meses pasados en plena selva de Colombia.

Jairo tenía unos catorce años, acostumbrado a trabajar desde primeras horas de la mañana, acostumbrado a la vida dura carente de toda comodidad, pero albergando al mismo tiempo, ideales de progreso, de conocimiento, de conocimiento del mundo.

Siempre con sus brillantes y negros ojos y su sonrisa perenne en sus labios.

Lectura fácil

Cuento: MI AMIGO JAIRO



Mi amigo colombiano se llamaba Jairo.

Jairo tenia entonces 14 años.    
Yo iba a ser su maestra.
Jairo era mi alumno pero también mi amigo.

Jairo era alegre. 

Sus ojos negros brillantes.

Su cuerpo delgado y sus manos grandes. 

Trabajaba en el campo con su padre.

Por eso, sus manos eran grandes y duras

Jairo siempre sonreía.  Trabajaba mucho. 

Tenía muy pocas cosas, pero siempre sonreía.

Y sus ojos siempre brillaban.

“Maestra, vengo a buscarle para ir a mi casa”

Aquí están los caballos que nos subirán hasta allí”


Jairo sabía que yo no había montado nunca.

Se reía de mí pero me ayudaba a subir al caballo.


Cruzábamos la selva. Un camino precioso.  Árboles y plantas enormes.

Flores por el camino.

Pájaros cantando.  Pájaros de todos los colores.

El camino era largo, pero con Jairo parecía todo más fácil

Hacía calor, sudábamos, corríamos.

“Ya casi estamos”, decía para animarme.

Llegamos a su casa.  Su casa sería la mía mientras fuese su maestra.

dilluns, 5 de novembre del 2018

18 aniversari del Casal Arraona-Merinals


Fira Sabadellencs del Món

Les alumnes de La Portella hi participem fent postres...

En el marc dels actes de celebració del 18 aniversari del Casal Arraona-Merinals, la Fira Sabadellencs del Món ha consistit en donar a conèixer diferents plats típics dels diferents països que hem sigut presents.

Cada Entitat  del Casal ha portat un plat preparat i s’han ofert degustacions  a les persones del barri que hi han participat.
L’Associació La Portella ens vam proposar participar donant a tastar diferents dolços fets per les nostres alumnes. La parada va ser un éxit molt gran, tant de participació de les alumnes preparant els postres, com del públic, sobre tot del públic menut..

La Fira va ser una trobada de les cultures presents en el nostre barri i una expressió de la vitalitat de les entitats..

Un lloc d’apropament i coneixement mutu.











dilluns, 20 de novembre del 2017

Els Merinals. Nou curs.

 Ja hem començat el curs 2017-2018!

 Vivim unes circumstàncies difícils en molts sentits, però precisament per això es fa necessària la nostra petita aportació per a fer que el món que ens envolta sigui una mica més conscient, més humà i més just.
Aquest any, i degut als diferents horaris de les persones voluntàries, hem hagut d'organitzar els grups també en horaris una mica diferents als del curs passat en el Centre Cívic Arraona-Merinals.
Al matí tenim els nivells 1, 2 i 3 de Castellà Oral i Alfabetització (18 alumnes) i Català per a Nouvinguts (7 alumnes).
A la tarda, els nivells 4 i 5 de Castellà (14 alumnes) i Català per a Castellanoparlants (9 alumnes).
Per tal de poder atendre la demanda que hi ha al barri necessitem més voluntaris/es. Tant de bo en vinguin més, disposats a donar-nos un cop de mà.
Val la pena fer tot el que puguem en pro d'una més gran autonomia, empoderament e inclusió de tots i totes en la nostra societat. 

diumenge, 12 de novembre del 2017

Centre Cívic Sant Oleguer

El passat mes d'octubre vam anar amb el segon grup de català del Centre Cívic
de Sant Oleguer a la Biblioteca del Vapor Badia a buscar revistes, dins de la




«Fira de revistes» que les biblioteques organitzen anualment. La veritat es que no vam trobar gaire cosa doncs ja havien estat molt triades, però vam agafar unes sobre alimentació, les quals ens serviran per fer petites lectures, comprensió i vocabulari a més de alguna reflexió i comentari sobre alimentació.